Declaració

Assabentats i assabentades de la Declaració per un canvi en els criteris de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) impulsada per degans i deganes del sistema universitari català, nosaltres com a Personal Docent i Investigador (PDI) de les universitats catalanes donem suport a aquesta declaració. 

Compartim que les polítiques de l’AQU no contribueixen a fer realitat la seva missió: “Garantir la qualitat de l’educació superior a Catalunya, tot satisfent estàndards internacionals de qualitat i atenent l’interès que la societat té per una educació superior de qualitat”. Al nostre entendre, com diu la Declaració, l’AQU s’ha situat fora de la realitat del sistema universitari català sense tenir en compte l’opinió d’una majoria aclaparadora dels col·lectius que conformen el nostre sistema universitari.

Per tot això recolzem les demandes que s’inclouen a la declaració, i cridem al conjunt del PDI a sumar-se a les veus que demanen un canvi en les polítiques de l’AQU, tot signant la Declaració per un canvi en els criteris de l’AQU.

DECLARACIÓ PER UN CANVI EN ELS CRITERIS DE L’AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA (AQU)

Els darrers anys l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha endurit progressivament les exigències per acreditar el professorat que vol iniciar la carrera docent laboral o promocionar-se en aquesta via. Aquest enduriment ha convertit el reconeixement de la tasca de recerca a les universitats de Catalunya –i, de forma vinculada, l’accés a posicions estables a la universitat–, en una cursa d’obstacles que, en moltes àrees de coneixement, esdevenen difícilment franquejables per a un gran nombre de persones.

Els principals problemes detectats pel que fa al reconeixement i acreditació dels mèrits acadèmics del personal investigador i docent són els següents:

1. Hi ha un desajust clar entre les polítiques de l’AQU i les característiques del medi universitari del qual ha de garantir la qualitat. Els requisits que l’AQU estableix per a acreditar el professorat no són realistes ni adequats. Aquests requisits no s’ajusten a les categories docents per a les que han estat pensats; una part de les persones que formen les comissions avaluadores no els compleixen, i han anat aprofundint cada vegada més en un model que ha estat posat en dubte en altres països del nostre entorn, ja que la valoració de la producció científica del sol·licitant recau exclusivament en el mitjà en què es publica (definit de forma molt restrictiva), i no en l’anàlisi de la qualitat del text. A més a més, s’avalua el currículum docent del sol·licitant de forma descontextualitzada, sense tenir en compte les condicions econòmiques, d’infraestructura i de composició del grup de recerca en què es va generar aquesta producció.

Malgrat que se sol argumentar que els reconeixements acadèmics per part de l’AQU concerneixen únicament l’àmbit de la recerca, en realitat les seves decisions tenen efectes directes sobre la carrera professional del personal docent. Per a optar a una plaça estable de professor universitari l’acreditació de l’AQU se centra únicament en els mèrits de recerca, mentre que els mèrits docents no són tinguts en compte, com si es tractés d’una acreditació per a personal investigador d’un centre de recerca, que no és el cas. En aquest sentit, en l’avaluació de l’activitat formativa per a l’acreditació a professor agregat es demana: “Es valorarà la capacitat del sol·licitant per formar un grup o nucli de recerca, com també haver dirigit i/o estar dirigint tesis doctorals. També es valorarà la seva implicació en la importació i/o la coordinació de cursos de doctorat, postgraus i màsters”. Entenem que una agència avaluadora ha d’exigir nivells de qualitat importants per a poder dotar al sistema universitari de personal docent amb una molt bona preparació, i que sigui capaç de transmetre el seu coneixement a les aules. Aquesta funció és posada en dubte quan professionals excel·lents i amb un llarg recorregut a la universitat són expulsats o expulsades del sistema.

A aquest desajust entre la valoració de la tasca docent i la de la investigadora s’hi ha d’afegir l’augment convocatòria rere convocatòria dels requisits exigits per a obtenir les acreditacions. L’augment de les exigències en els processos d’acreditació i d’obtenció de sexennis no ha anat acompanyat d’una política governamental d’increment dels recursos en suport a la recerca per tal de reforçar de forma adequada aquesta aposta. La situació ha estat la contrària. Així, per exemple, per al reconeixement acadèmic es demana ser investigador principal de projectes o demostrar capacitat de lideratge. Però aquest criteri és molt difícil de complir, especialment pels investigadors més novells, a causa de la crisi econòmica, que ha comportat la disminució del finançament de la recerca. En un context de crisi econòmica greu, l’augment de les exigències per part de l’AQU ha coincidit amb una enorme reducció de recursos tant pel que fa a beques i contractes, com al finançament de la recerca, la qual cosa dificulta enormement la consolidació del professorat més jove. Així, l’AQU s’ha situat fora de la realitat del sistema universitari català.

Si observem les xifres incloses al final d’aquest text, es comprova que el 2015 es van rebre aproximadament unes 600 sol·licituds d’avaluació de PDI laboral, de les quals només es van avaluar positivament un 50%. L’any següent les sol·licituds presentades no van arribar a 200, i d’aquestes només es van valorar positivament un terç. Aquest descens podria interpretar-se en el sentit que el PDI laboral està deixant de demanar els trams. Els qui veuen un tram denegat ja no ho tornen a intentar i els qui els tocaria demanar un nou tram tampoc ho fan perquè no assoleixen els criteris marcats. Tal com es recull sistemàticament en cada convocatòria, els trams estan destinats a incentivar l’activitat investigadora, però les accions de l’AQU van en sentit contrari: desencoratjar els possibles candidats o candidates.

2. L’AQU no pren en consideració les característiques de les diferents àrees de coneixement. És molt difícil homologar la forma d’investigar i publicar en els diferents àmbits de coneixement. Així, per exemple, és difícilment equiparable el que s’investiga, es treballa o es publica en l’àmbit de les ciències de la vida i en l’àmbit jurídic o de les ciències de l’educació. A tall d’exemple, les monografies tenen especial rellevància per l’avenç del coneixement científic a les tradicions acadèmiques d’àrees com Humanitats i Ciències Socials, però en canvi són pràcticament menystingudes en les avaluacions. Així mateix, existeixen pràctiques molt variades respecte al treball i a la publicació en equip, ja que en molts àmbits és impossible realitzar certs estudis sense la col·laboració d’un nombre considerable d’investigadors. En relació amb això, s’incorre en la contradicció que, si bé des de les polítiques de recerca (reconeixement de grups de recerca, concessions de projectes, etc.) s’intenta afavorir la composició de grans grups de recerca multidisciplinaris, posteriorment en el moment de l’avaluació només es té en compte el primer signant i l’autor de correspondència, i aquelles persones que han col·laborat en la investigació no poden utilitzar les publicacions que se’n deriven per a obtenir el reconeixement del sexenni de recerca.

La distribució dels criteris d’avaluació per àmbits de coneixement molt generals i l’elecció de l’actual model –basat únicament en els índexs realitzats per dos grans grups editorials–, fan que en algunes àrees i subàrees de coneixement els requisits siguin extremadament difícils de complir. Segons l’Observatori de la Recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, a la versió 2018 (dades de 2017) del Journal Citation Reports (JCR), únicament 9 revistes publicades a l’Estat espanyol es troben situades al Q1. Es constata, doncs, que en moltes àrees no hi ha prou revistes per a poder publicar 5 articles de nivell A, tal com es demana per a obtenir l’acreditació d’Agregat; en altres subàrees de coneixement no hi ha prou revistes de primer i segon quartil per a acollir les publicacions d’una petita part dels investigadors o investigadores potencials; o altres àrees de coneixement no tenen categories específiques en els rànquings de publicacions. D’altra banda, el biaix occidental i anglosaxó dels rànquings de publicacions perjudica subàrees específiques com les filologies, o els estudis d’àrea (per exemple els especialistes en estudis xinesos que publiquen en les millors revistes de la Xina, o els estudis de filologia catalana, on les millors revistes es troben a Catalunya, encara que no tinguin el reconeixement en els índexs internacionals).

Tot això es visualitza de forma nítida si comparem els resultats dels reconeixements acadèmics en les diferents àrees de coneixement (vegeu els quadres al final del document).

3. La inseguretat jurídica que implica l’aplicació de criteris amb efectes retroactius. El sobtat increment de les exigències per a les acreditacions de professorat lector, de recerca i recerca avançada, quan l’AQU va fer públics nous criteris més exigents per a les acreditacions de les diverses figures de professorat al setembre de 2018, que es van aplicar de forma automàtica en la convocatòria d’aquell mateix octubre en alguna de les àrees, crea inseguretat jurídica. El professorat que pretén ser acreditat prepara les estratègies de publicació en revistes científiques a dos o tres anys vista, d’acord amb els requisits fixats pels avaluadors en un determinat moment inicial; és doncs impossible adaptar un CV a canvis sobtats. Per exemple, l’aplicació d’aquests nous criteris a un lector o lectora de tercer any de contracte li suposarà probablement la impossibilitat d’assolir els resultats exigits; després d’haver apostat per publicar en revistes de segon quartil, com constava a l’anterior convocatòria, ara veu com que se li demana que siguin de primer quartil.

Relacionat amb l’aspecte anterior, les acreditacions no tenen en compte els criteris imperants en els diferents moments de la carrera acadèmica ni de quines publicacions eren considerades més significatives llavors i/o quines existien. D’aquesta manera, el professorat amb trajectòries acadèmiques llargues no veu reconeguda la seva producció científica que en altres moments podia ser estimada d’excel·lència. Així, revistes espanyoles que abans del 2011 eren considerades de reconegut prestigi per l’índex IN-RECS, han quedat fora del sistema, en ser substituït aquest índex per SCOPUS i/o JCR. Les successives revisions dels CARHUS 2014 i 2018 també han evidenciat diferències substancials en les valoracions de les revistes ja que hi ha una tendència a reduir dràsticament la inclusió de revistes de nivell A. En cap dels dos casos es té en compte la valoració d’un article en el moment en què es va publicar.

4. La discriminació entre diferents tipologies de personal docent i investigador segons quina és l’agència avaluadora. S’identifica un greuge comparatiu entre el personal que s’acredita per l’ANECA i el que s’acredita per l’AQU, contrari al principi d’igualtat d’oportunitats. Aquest greuge es dona tant pel que fa a l’acreditació com als trams de recerca. En el primer cas, per exemple, l’ANECA considera, encara que sigui insuficientment, els mèrits docents. En el segon cas, els criteris per a l’obtenció de sexennis són més flexibles en el cas de l’ANECA, per exemple amb la consideració de les publicacions on el sol·licitant no és el primer signant o el responsable de la correspondència. Les diferències en els percentatges de resolucions favorables entre AQU i ANECA demostren que el PDI laboral està en clar desavantatge respecte el PDI funcionari, cosa que redunda en les respectives condicions econòmiques, laborals i docents.

Si comparen les gràfiques sobre l’evolució de les sol·licituds de PDI funcionari i PDI laboral al final d’aquest document, s’observa una discriminació clara atès que aquests dos col·lectius son avaluats per diferents barems. Aquesta constatació porta a una estranya paradoxa: AQU reconeix el tram avaluat favorablement per la CNEAI, i per tant “incentiva” l’activitat investigadora del personal funcionari. Per contra, “desencoratja” el personal laboral, que és precisament el col·lectiu de professorat que depèn exclusivament de la Generalitat.

5. L’arbitrarietat per part de les comissions d’avaluació en l’aplicació dels criteris establerts per les convocatòries oficials d’avaluació. En l’avaluació dels sexennis de recerca s’estableixen criteris basats en els índexs d’impacte de les publicacions i l’avaluació d’experts (peer review). Això no obstant, amb freqüència s’han documentat casos en què els avaluadors han decidit en funció de les seves preferències, i no aplicant els termes inclosos a la convocatòria concreta. Per exemple, s’observa en el conjunt d’àrees casos de denegacions de trams a sol·licituds que inclouen el nombre d’articles indexats JCR requerits a la convocatòria, i que fins i tot el superen, perquè la persona avaluadora considera el contingut no rellevant, tot i complir els requisits exigits.

6. L’aparent inutilitat de la presentació de recurs. L’AQU denega sistemàticament els recursos fent servir argumentacions que reiteren les raons ja incloses en les resolucions originals, o que fan servir expressions generals, vagues o equívoques que no aclareixen ni aprofundeixen en el veritable sentit de la preceptiva motivació de la denegació.

D’aquesta manera, la resolució d’un recurs sembla més un tràmit formal que no pas un veritable procés de revisió. El resultat és un molt baix percentatge de resolucions a favor del demandant. La manca d’informació sobre el procés de revisió fa dubtar sobre aquest procés, crea indefensió i és contrària a la legislació vigent.

7. L’opacitat i la manca de transparència en el sistema de presa de decisions de l’AQU. Es desconeixen els procediments associats als diferents processos als quals s’ha fet referència: quins són els criteris per a l’elecció dels membres de les comissions d’avaluació, com prenen les decisions i com s’apliquen, qui resol els recursos, etc.

Per totes aquestes raons, demanem a l’AQU:

1. L’inici d’un procés de discussió i negociació dels criteris de les acreditacions i de l’atorgament dels sexennis amb els òrgans directors de les universitats públiques de Catalunya.

2. La creació d’una comissió en la qual estiguin representades totes les àrees de coneixement, formada per membres escollits per les universitats, les quals haurien de tenir capacitat d’incidir en la formulació i la revisió dels criteris a aplicar en les convocatòries abans esmentades.

3. La correcció immediata dels criteris d’avaluació dels mèrits de recerca, tant en les acreditacions com en el sexennis, amb l’objectiu d’incorporar-hi criteris que no estiguin basats exclusivament en índexs externs d’impacte i que tinguin en compte les especificitats de les àrees i subàrees de coneixement.

4. L’anul·lació de l’aprovació dels criteris d’acreditació de les diverses figures de professorat publicats el mes de setembre de 2018.

5. La resolució immediata per part d’una comissió independent, amb participació de les universitats, dels recursos presentats en les acreditacions i les sol·licituds de trams.

6. Una major transparència en tots els processos vinculats amb l’avaluació de l’activitat investigadora, especialment pel que fa a la decisió sobre els criteris generals de les convocatòries, i pel que fa a l’elecció dels membres de les diferents comissions avaluadores, incloent-hi les comissions que resolen sobre els recursos.

7. El compliment, per part dels membres de les comissions avaluadores, dels criteris que s’exigeixen als avaluats, com la quantitat de publicacions i nivell de qualificació d’aquestes, i d’altres mèrits exigits a les convocatòries respectives.

8. Que s’unifiquin els criteris d’avaluació de la recerca entre l’AQU i l’ANECA per a evitar greuges comparatius.

9. La suspensió del requisit, establert per la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) (“Llei Wert”), d’incrementar la dedicació docent com a conseqüència de la denegació dels trams de recerca, fins que s’unifiquin els criteris d’avaluació de la recerca entre l’AQU i l’ANECA.

Crea tu página web en WordPress.com
Empieza ahora
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close